Biddamanna Strisàili, sa reina de s’Ogiastra

Biddamanna Strisàili est comente a una reina setzida subra de una badde cun una corona de montes totu in conca: Monte Isadalu, Monte Suana, Monte Orguda, Monte Artzana. Est una bidda montana posta in sa parte tzentru-orientale de sa Sardigna. S’agatat a un’artària de pagu prus o mancu 700 metros slm , ma est a curtzu finas a su mare: 22 chilòmetros ebbia dae sas marinas de Orrì. Ruet in sa giurisditzione provintziale de Nùgoro, ex provìntzia de s’Ogiastra, e tenet unu territòriu prus o mancu de 211 chilòmetros cuadros. A nord est a làcana cun Orgòsolo e Talana, a … Continua a leggere Biddamanna Strisàili, sa reina de s’Ogiastra

Baunei 1963. Su naufràgiu de sa motonave Levante

Su 17 de ghennàrgiu de su 1963, sa motonave Levante aiat salpadu dae Gènova conca a Tùnisi cun unu càrrigu de 267 pegos de bule bios, 400 sacos de biòssidu de titàniu, 40 tonnelladas de tubos e 218 càscias de coscineddos a isfera.  Costruida in is cantieris navales norvegesos de Berghen, cun una istatza de 943 tonnelladas, su mercantile fiat de propriedade de sa  “Compagnia di Armamento Sarda”, ma pro cussu biàgiu fiat istadu nolegiadu dae sa sotziedade “Piero Rossi Traffici Marittimi”. A pustis de àere iscarrigadu su bestiàmine in su portu nordafricanu, aiat torradu a mòvere su 21 de … Continua a leggere Baunei 1963. Su naufràgiu de sa motonave Levante

Sa briga pro is terrenos de Stolu tra Baunei e Triei

Chi andamus a lèghere su libru de don Falvio Cocco a pitzu de is omitzìdios in Ogliastra dae su Seteghentos finas a sa metade de su 1900 sa cosa chi amus a notare de prus est ca su prus de is mortos e de is delitos interessant prus che totu una pariga de biddas chi però non amus a arremonare e massimamente cristianos chi apartenet a s’ambiente de su pastoriu, a su mundu agropastorale, si diat a nàrrere oe. Sa cosa chi però ispantat de prus est ca una bidda, mancari finas a pagos detzènnios faghet apat basadu s’economia in … Continua a leggere Sa briga pro is terrenos de Stolu tra Baunei e Triei

S’istòria de Chicheddu Serra,  su pipiu furadu dae Talana e leadu a Àfrica

Si est a beru ca sa memòria personale est un’elementu de importu mannu pro torrare a istantargiare s’istòria de una bidda, cussa de Talana non si podet fàghere sena remonare unu fatu capitadu a s’acabbu de is annos binti: sa fura de unu pipiu chi si naraiat Frantziscu Serra,  pro totus “Chicheddu”. Ascurta s’istòria Nàschidu in Talana su 27 de cabudanni de su 1923, Frantziscu Serra fiat fìgiu de Anania e de Maria Agostina Serra. A 4 annos, su 30 de martzu de su 1928, de suncunas fiat mancadu de bidda. Totus si fiant postos a ddu chircare, amigos e parentes, familiares … Continua a leggere S’istòria de Chicheddu Serra,  su pipiu furadu dae Talana e leadu a Àfrica